Commons:Freedom of Panorama 2015/Talking points/ca

Llibertat de Panorama

La llibertat de panorama, el dret a publicar fotos d'edificis i escultures situades en llocs públics, existeix a molts tot i que no a tots els països europeus. On hi existeix, els detalls de la seva regulació varien.

Arguments centrals:

• L'existència de 28 versions diferents de la llibertat de panorama comporta inseguretat legal i riscos, la qual cosa dificulta la creativitat i la innovació.
• Tenim tres estudis paral·lels sobre la implementació de la llibertat de panorama i els tres presenten resultats diferents.
• El dret de fer ús de les fotos realitzades en espais públics és part de la llibertat d'expressió.
• És impossible i indessitjable controlar l'ús d'aquestes imatges. Mantenir normes impracticables i fonamentalment inaplicables produeix una legislació ineficaç i uns costos de transacció elevats.
• Una única llibertat de panorama a nivell europeu significaria menys costos de transacció (per als voluntaris de Wikimedia, fotògrafs, petites editorials, bloguers, mitjans en línia)

Resposta als contraarguments més freqüents

• Però esteu intentant llevar-li a l'autor la seva capacitat d'elecció respecte de les seves creacions?
  • L'autor pren la decisió activa de fer alguna cosa part de l'espai públic. No és l'espai públic el que envaeix el seu taller.

• Em sembla bé que algú faci una fotografia i en faci un ús privat, però no vull que una gran companyia utilitzi la meva feina per una campanya comercial sense consultar-m'ho! Només s'hauria de permetre un ús no comercial.
  • "Comercial" i "No comercial" són dos termes molt ambigus en el món online. Es crearia una zona grisa que comportaria grans riscos per les petites i mitjanes empreses, ciutadans individuals i entitats sense ànim de lucre.
  • Posting an image to a service that carries adverts (such as Facebook or Instagram) can be considered commercial use in some contexts — a selfie in front of the Eiffel Tower at night or in front of the Louvre Pyramid should not be an issue with the copyright of those buildings.
  • Moltes institucions educatives i formacions no estan completament finançats amb diner públic, fet que les converteix en operacions comercials. No les volem excloure.
  • Fins i tot la Viquipèdia, en tant que un projecte no comercial, es podria entendre com una iniciativa amb potencial comercial. Altres usos en línia, com els bloggers que empren anuncis per cobrir les despeses de hosting i les xarxes socials es podrien considerar perfectament comercials.

• ---
  • ---

• No penseu que els creadors mereixen una remuneració justa pel seu treball?
  • Dels set països de l'Unió Europea on els arquitectes i artistes visuals estan millor pagats, sis tenen llibertat de panorama il·limitada. L'excepció: Luxemburg.
  • Els diners que les entitats de gestió de drets aplegarien per aquest concepte serien insignificants, ja que molts dels usos de les arts visuals —en parcs, galeries, models tridimensionals, exposicions temporals— no estarien coberts per aquesta excepció.

Informació pel sector públic

Les obres públiques estan pagades per la ciutadania i per tant els haurien de pertànyer. Deixant de banda que és un principi just, això beneficia la democràcia i la societat civil, així com el creixement econòmic. Els treballs produïts per la ciutadania es diferencien d'altres treballs en diversos aspectes:

Arguments centrals

• Els drets d'autor està concebut com un incentiu a la creativitat. Aquest incentiu no és requerit per les accions governamentals.
• La creació d'aquests treballs ja ha estat pagada per la ciutadania i per tant haurien d'estar disponibles per l'ús i la seva reutilització pel públic.
• La protecció dels drets d'autor en ocasions és emprada de manera abusiva per evitar discussions públiques en documents oficials.

Resposta als contraarguments més freqüents

• Em preocupa que les dades personals estiguin en risc.
  • La protecció dels drets d'autor és una eina econòmica, no un mecanisme de protecció de dades. Totes les lleis de protecció de dades romanen vàlides fins i tot per contingut exempt de la protecció dels drets d'autor.

• El govern sovint conserva informació sensible que cal que romangui secreta.
  • Els documents secrets són secrets. La condició de domini públic per materials governamentals no és un assumpte de control de la informació, ja que només tindria validesa per a documents publicats.

• Al nostre arxiu de premsa tenim una fotografia d'infants. Ens agradaria carregar-la a Commons, però la política contra el "no comercial" ens fa por. No volem que aquests infants siguin emprats per campanyes de captació de fons o altres usos lucratius.
  • El fet que les obres produïdes pels governs passin a ser de domini públic no perjudica els drets personals i morals. La protecció dels drets d'autor no és una eina econòmica.

• Les institucions públiques sovint tenen pocs recursos i confien en generar ingressos a partir dels seus treballs.
  • El propòsit dels serveis públics és el d'ésser un servei públic i aquesta hauria de ser la seva prioritat.

• Donar tots els continguts finançats amb diners públics ho posa més fàcil a Google/Facebook per fer diners i monopolitzar encara més els mercats.
  • Les grans companyies poden permetre's pagar per llicències i costos de transacció. Són les petites i mitjanes empreses, les start-ups i els individus que sovint no disposen dels recursos per fer-ho. Posar la informació del sector públic al domini públic ajudaria a crear un escenari més igualitari.