Category:Llotja gòtica d'Alacant

Català: La llotja gòtica o llotja del Cavallers d'Alacant fou un edifici comercial del qual en resten una pilastra i el paviment. Es construí entre el final del segle XIV i el primer quart del segle XV, mostra del creixement de l'activitat econòmica de la ciutat, propiciat per l'estabilitat política i econòmica posterior a la guerra dels Dos Peres. No en va, ell port d'Alacant es va convertir a finals del període medieval en el segon més important del regne de València, després del de la capital.

En 1650 el degà V. Bendicho en la seua obra Chronica de la muy Ilustre, Noble y Leal Ciudad de Alicante explica on i quan es va construir la llotja: ...fabricada a la mitad de la calle Mayor y plaza de la Fruta, por los años 1370, reynando en Aragón don Pedro III, dicho el del Puñalet o el Serimonioso.... En relació a la data d'edificació de la llotja, A. de Arques en el seu Nobiliario alicantino situa la seua construcció entre el 7 d'agost de 1427 i el 27 de maig de 1430, ascendint el preu de l'obra a 625 lliures, 4 sous i 6 diners. L'existència d'aquestes dues dates es pot explicar bé perquè la llotja alacantina s'alçara, igual que les de Barcelona, Palma o València, sobre una altra més antiga; o bé perquè la data de 1370 fera referència a l'autorització donada pel rei; mentre que l'execució real de les obres s'iniciara amb posterioritat entre 1427 i 1430.

La ubicació de la llotja, amb la façana principal a la plaça de la Fruita (en l'actualitat plaça de la Santíssima Faç), es constata tant pels resultats obtinguts en la intervenció arqueològica, com per l'existència d'un document gràfic on es representa l'edifici. En el gravat Alicante nuevamente fortificado de 1693, s'hi aprecia en primer terme l'ajuntament gòtic i immediatament darrere un edifici singular, destacat per una torre, que es pot identificar com la llotja medieval. A més, fins l'actualitat s'ha mantingut un carrer amb el nom de Llotja dels Cavallers. La construcció de la llotja en aquesta plaça sembla lògica, per ser la zona on es desplaça paulatinament l'activitat econòmica i política després de la conquesta cristiana. Amb l'obertura de la porta de la Mar en la muralla baixmedieval, la plaça de la Fruita es converteix en el punt de confluència natural de l'activitat portuària i de l'expansió dels dos nuclis urbans que formen la ciutat en la baixa edat Mitjana, la Vila Vella i la Vila Nova.

L'actuació arqueològica va permetre la recuperació d'alguns elements arquitectònics de l'edifici: l'arrancament de dos arcs de mig punt, un d'ells recolzat sobre una pilastra de talla típicament gòtica, una mènsula, la possibles escala d'accés a un primer pis o torre, diversos fragments d'un paviment de petits còdols amb decoració geomètrica i vegetal i alguns murs d'excel·lent factura, possiblement corresponents a estances annexes a l'edifici principal. La pilastra gòtica, restaurada i ressituada, encara que no en el seu emplaçament original, pot observar-se a la planta soterrani de l'edifici de Consum del carrer Major, junt a un dels fragments del paviment.

Sota els vestigis de la llotja gòtica durant la intervenció arqueològica s'hi localitzaren nivells d'ocupació islàmica, pertanyents al raval de la Medina Laqant: una necròpoli del segle XI i una instal·lació terrissera del segle X.