File:Tres Comuns.jpg

Català: Esquema de la Conferència dels Tres Comuns durant la Guerra de Successió espanyola. Aquest era un òrgan deliberatiu i executiu format per la Diputació del General, el Consell de Cent i el Braç Militar, pel qual van passar totes les grans decisions preses pel país fins a la caiguda de Barcelona.

Tot i que aquest entramat conformava un govern col•legiat i de fet republicà, es mantingué formalment la legitimitat tradicional mitjançant la figura del portantveus de la governació general, encarregat de substituir el lloctinent o virrei en absència d’aquest. Com que el darrer lloctinent,el general Starhemberg, s’havia absentat del país corresponia al portantveus assumir totes les seves competències, incloses les d’ordre públic i justícia –i presidir, per tant, l’Audiència de Catalunya.

La Junta dels Trenta-sis va nomenar Antoni de Villarroel general-comandant de la plaça, però aquest acceptà provisionalment el càrrec a l’espera de la seva confirmació per part de Carles III. La confirmació degué arribar el 2 d’octubre de 1713, amb l’entrada a Barcelona de Joan Francesc Verneda. Aquest, cunyat de Ramon Vilana-Perles, secretari d’Estat i de Despatx Universal a Viena, va restar durant la resta del setge a Barcelona en qualitat d’agent secret imperial. Representants dels Tres Comuns i el general-comandant van conformar la Junta Secreta, encarregada dels afers miltars. Des de la seva arribada, s’hi afegí també l’agent secret imperial.

Des del 26 de febrer de 1714 el Consell de Cent es va fer càrrec del govern efectiu de la defensa, i va crear una junta executiva de 24 membres (Junta dels Vint-i-quatre, o Vint-i-quatrena), que assumí les competències de la Junta dels Trenta-sis. El nou organisme es subdividí en tres comissions: Guerra, Proveïments i Mitjans.